Publicat el 18 d'abril de 2013
Esguards
Són els nostres esguards
miratges d’un silenci,
miratges d’un silenci,
presos d’una llum
que tímidament es va
encenen….
de la mà del temps
que no s’esgota,
de la paraula que corpren
i emplena tot l’espai,
I em mirallo en uns ulls
que bressolen silencis,
uns ulls que em regalen
el vers..
Comparteix això:
Respon a Anònim Cancel·la les respostes
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per synera | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent
el vers..”
NO!
Però uns ulls que es deixen prendre, el vers, són uns ulls que el posen a disposició. Perquè no hi ha res en aquesta vida que pertanyi als ulls, ni tan sols l’iris de la mirada.
Regalar és un acte gratificador; un acte on impera sobretot l’amor al jo només! I aquest amor tan limitat és tancat al fons del cor, sempre.
Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!