Publicat el 28 d'octubre de 2010
Els teus ulls
Són teus els meus ulls pare,
quan els miro et veig a tu,
amplis en el seu somriure,
càlids quan els toca el sentiment,
fràgils davant la decepció,
expressius i melancòlics al
sobrevenir el record.
Quan s’hi passeja una llàgrima
s’esfondren en el plor i són com
l’aigua.
Ulls de mel amb cos d’avellana.
Així son els meus ulls tan teus pare.
Tu vas aclucar-los fa molts anys,
jo ens mantinc encesos per tu.
Comparteix això:
Deixa un comentari
Aquesta entrada s'ha publicat dins de El Pare per synera | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent
Isabel….me encantan tus poemas. Tienes una sensibilidad y un mundo interior muy rico. Me gustan todos los que voy leyendo, pero en especial “Els meus ulls” (me recuerdan mucho a mi padre). Tendrias que editar un libro. Sigue así y continua escribiendo estos poemas tan maravillosos. Te mando un beso muy fuerte. Maite