Amb els cinc sentits

pensaments poètics

El destí del pescador 2004

Ploren per tu,
no saben on trobar-te,
la boira s’ha reflectit damunt
del mar,
un llençol gris cobreix el teu cos
adormit.
Matinada en calma quan et vas
adormir,
el gronxar del bressol blau venia
a cercar-te,
la mar ja sabia de tu i t’acollia
com una mare.
Seguidament vingueren hores
d’angoixa i solitud al descobrir
el teu cos nu,
despullant qualsevol esperança.
No era el moment,
et quedava encara tant per viure!,
tanmateix a la mar li van
encissar
els teus ulls,
l’idealisme que rau en la juventud.
Ara li pertanys a ella,
el destí a les seves mans blaves.

 

 



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de El MAR per synera | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent