Conflueix la diversitat
del color…
tots a una s’apleguen,
sense classes
ni distincions.
El tapís d’un esguard
que em commou i em
desperta un sentiment.
I jo voldria no veure-hi
ni temps ni distància,
i saber que aquest cel,
romandrà obert
a la diversitat del color…
Un cel ple d’onades que ho inunden tot i em pugen als llavis com preguntes que ni el meu cor abans no ha gosat pas somniar. I tu li dius diversitat de color, però jo li dic onades de gratuïtat que em fan escruixir el pensament de l’ànima.
Qui pot dir, ni que sigui en oacsions abusives, que la gratuïtat és inutilitat?
Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!