Publicat el 22 de març de 2012
Dia mundial de l’aigua
Llisquen damunt del vidre,
el vent. Al rostre gris li acompanya la
fina pluja… que va caient…
De llàgrimes s’inunda la pell, el dia
enfosqueix, la boira no deixa veure
més enllà…
enfosqueix, la boira no deixa veure
més enllà…
A fora fluctuen l’aigua amb el vent.
Sembla com si les hores vulguessin
pactar una treva amb el temps.
pactar una treva amb el temps.
Comparteix això:
Aquesta entrada s'ha publicat dins de La Terra per synera | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent