Ets lliure com el vent,vens i marxes i mai séquan tornaràs…i a pesar del desconcertque m’envaeix,no et deixo d’estimar.Quan es fa de nit,t’ajeus vora el foc,i escoltes els meusrelats…Ens passem hores
observant-nos,fins que el foc es fa brasa,
i la nit conclou amb la llum de l’alba.
I marxes de matinada, qui sap del teu retorn.
I no t’aferres a res.
La teva ànima és lliure com el vent que esmuny
la tarda, com el silenci que eslgaia la nit.
Tu saps viure cada instant… com si fos l’últim
dels teus dies.
la tarda,…”(synera)
Per tant, l’ànima és lliure de debò i això vol dir que és més lliure que el vent que només és un llenguatge en format de déu.
Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!