Amb els cinc sentits

pensaments poètics

Publicat el 6 d'abril de 2013

Despertar a África

Ets lliure com el vent,
vens i marxes i mai sé
quan tornaràs…
i a pesar del desconcert
que m’envaeix,
no et deixo d’estimar.
Quan es fa de nit,
t’ajeus vora el foc,
i escoltes els meus
relats…
Ens passem hores 
observant-nos,

fins que el foc es fa brasa,
i la nit conclou

amb la llum de l’alba.

I marxes de matinada, qui sap del teu retorn.
I no t’aferres a res.
La teva ànima és lliure com el vent que esmuny
la tarda, com el silenci que eslgaia la nit.
Tu saps viure cada instant… com si fos l’últim
dels teus dies.



  1. “La teva ànima és lliure com el vent que esmuny
    la tarda,…”(synera)
     
    Però el vent té posta i l’ànima no; ella no dóna res per acabat.
    Per tant, l’ànima és lliure de debò i això vol dir que és més lliure que el vent que només és un llenguatge en format de déu.

    Onze de setembre.
    INDEPENDÈNCIA!  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per synera | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent