Publicat el 9 d'abril de 2013
Desfent silencis
Vas desfent silencis…
a la recerca d’espais
per compondre nous sons,
amb la claretat d’anar
sabent el que realment
vols…
escoltes la veu de l’infant
que desvetlla somnis,
observes la nítidesa de
la mirada inocent,
respires l’alè d’un temps
que es torna atemporal.
I afloren els records desats,
i aplanes un camí on s’obren
els somnis,
que no has gosat complir.
a la recerca d’espais
per compondre nous sons,
amb la claretat d’anar
sabent el que realment
vols…
escoltes la veu de l’infant
que desvetlla somnis,
observes la nítidesa de
la mirada inocent,
respires l’alè d’un temps
que es torna atemporal.
I afloren els records desats,
i aplanes un camí on s’obren
els somnis,
que no has gosat complir.
Comparteix això:
Deixa un comentari
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per synera | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent
No, no es tracta pas de complir-lo;
el somni no es pesa ni es sospesa.
I res de rebuts signats, ni compliments quadriculats!
El somni ha d’abusar de tu i l’has de mal acostumar;
no és un pla propi pel futur ni un dret propi del passat. NO!
Si és el somni, no li ensenyis les ungles ni el mosseguis
amb les dents… No et defensis ni en cap compliment,
ell no és cap refugi que aturi.
Què li vols dir a un somni que s’atura? Potser que s’aturi més?
Deixa’t prendre espontàniament, vés al seu encontre!
Contempla el somni i deixa que et contempli…
https://www.youtube.com/watch?v=wnUL4h9bT7s
Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!