Publicat el 30 de setembre de 2012
Clareja
Clareja,
Sota la mirada densa del núvol
gris, aboca tímidament el Sol,
enlleguenyat.
La terra nodrida, desprèn aromes
nets.
En la tebiesa d’aquestes hores,
s’acoblen sons, s’obren escletxes.
El Sol atrevit, empeny al núvol,
el desfà.
És un matí esplèndit, on hi conviuen
sons, aromes i llum.
Tota l’essència de la natura conectada,
definida en un sol mot, equilibri.
Comparteix això:
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per synera | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent