Amb els cinc sentits

pensaments poètics

Publicat el 30 de setembre de 2012

Clareja


Clareja,
Sota la mirada densa del núvol
gris, aboca tímidament el Sol,
enlleguenyat.
La terra nodrida, desprèn aromes
nets.
En la tebiesa d’aquestes hores,
s’acoblen sons, s’obren escletxes.
El Sol atrevit, empeny al núvol,
el desfà.
És un matí esplèndit, on hi conviuen
sons, aromes i llum.

Tota l’essència de la natura conectada,
definida en un sol mot, equilibri.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per synera | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent