Publicat el 27 de setembre de 2012
Cel canviant
Estimo aquest cel tant canviant,
l’estimo quan dibuixa els clars i
obscurs camins que en ell hi habiten,
quan en la llunyania de l’horitzó
cenyeix el color, inclús l’estimo
quan amaga el seu rostre rera
un vel blanc i plora.
Aquest cel tant canviant,
que convoca la lluna i l’acull fins
que sorgeix la matinada.
Estimo aquest cel que ens parla
a través del seu color i ens mostra
tots els seus estats.
El cel que veiem quan ens llevem,
el mateix que ens bressola quan
dormim.
Comparteix això:
Aquesta entrada s'ha publicat dins de La Terra per synera | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent