Amb els cinc sentits

Aires de bellesa blanca

escampen sorra de la platja,

circulen venes de pura sang

al galop de la tarda.

Bramen crits llibertadors,

sota tèrbols planys d’atmosfera,

esbufega el vent accelerat,

va trenant la crin, modelant-la

al tacte fi, i ploren de molt amunt,

dolces llàgrimes de cel.

Al recer de la tarda avança veloç,

el cavall, traspassa bassals

d’aigua iodada, juga amb les ones

arrissades, al galop del seu pas,

fixa peülles de sal blanca,

renills al vent, dansen l’equilibri de la tarda.