Publicat el 4 d'agost de 2013
Cau la tarda
Cau la tarda i bressola el mar..
l’horitzó agombola la llum,
cerco la inspiració en el reflex tènue
d’un rostre que es va apagant.
l’horitzó agombola la llum,
cerco la inspiració en el reflex tènue
d’un rostre que es va apagant.
Cau la tarda i bressola el mar…
i aprenc a escoltar la veu del blau,
i entendre els seus estats.
Sento el ressò de les onades,
la melodia d’un vers inconstant,
Cau la tarda i bressola el mar…
i ordeno les paraules, i componc el vers que m’envia el mar…
Comparteix això:
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per synera | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent