Amb els cinc sentits

pensaments poètics

Castell

La boira s’arrapa
a la pedra,

l’alè de l’hivern
cerca aixoplug.


Cada racó,
guarda el secret

d’una vella història,
en cada mur, el ressò 
d’un temps llunyà.

Un alè misteriós
traspua

per tota l’estança.

Les cambres
són el repòs 
de vells retrats, 
rostres al reflex
de miralls trencats.


Hi ha una veu
silenciada,

que a voltes surt
de la penombra

i retorna al temps.
Hi ha vida propia
al castell. 



  1. L’espessa boira pot resultar, de vegades, el mirall més transparent on s’hi relecteixen les respostes i els anhels que cercàvem.

Respon a Francesc Cabiró Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per synera | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent