Amb els cinc sentits

pensaments poètics

Camines

Camines…
sense mirar enrere,
les teves passes retenen
l’humitat de la nit,
la boira s’ajeu rere l’ombra
del teu cos, el desgast dels
anys, t’han fet un home
solitàri.

A les nits, deambules per
l’estació de tren, en busca
de velles històries que li
donin sentit als teus dies.

Camines…
sense mirar enrere,

la vida colpidora, t’ha pres
i t’ha donat, com a qualsevol
mortal d’aquesta terra…
i tu segueixes l’ombra de les
teves passes, amb l’esperança
de trobar, en la gèlida nit
d’hivern, les carícies d’unes
mans que acaronin els teus
dies de fred, i s’abracin a la
teva pell, àvida d’afecte.

Camines…



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per synera | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent