Publicat el 18 de novembre de 2013
Calidesa d’un esguard
La tarda esdevenia
fràgil, fràgil com la pell
de l’inocència.
I mirava al cel…
cercava respostes
en els núvols que
dansaven amb el vent.
Potser hi cercava uns ulls
que em parlessin,
o l’abraçada càlida
d’una tarda d’estiu.
I al mirar-lo,
vaig sentir la calidesa
del seu esguard,
l’escletxa de llum
que sorgia rere el núvol,
fent-me saber,
que no estava sola.
fràgil, fràgil com la pell
de l’inocència.
I mirava al cel…
cercava respostes
en els núvols que
dansaven amb el vent.
Potser hi cercava uns ulls
que em parlessin,
o l’abraçada càlida
d’una tarda d’estiu.
I al mirar-lo,
vaig sentir la calidesa
del seu esguard,
l’escletxa de llum
que sorgia rere el núvol,
fent-me saber,
que no estava sola.
Comparteix això:
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per synera | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent