Amb els cinc sentits

pensaments poètics

Calidesa d’un esguard

La tarda esdevenia
fràgil, fràgil com la pell
de l’inocència.
I mirava al cel…
cercava respostes 
en els núvols que
dansaven amb el vent.
Potser hi cercava uns ulls
que em parlessin,
o l’abraçada càlida
d’una tarda d’estiu.
I al mirar-lo,
vaig sentir la calidesa
del seu esguard,
l’escletxa de llum 
que sorgia rere el núvol,
fent-me saber,
que no estava 
sola.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per synera | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent