Publicat el 16 de novembre de 2010
Arenys 2006
M’enganxo als llençols fins que aboca
el primer raig, la llum em desperta,
el jardí és una pintura d’infinits colors,
l’aire suau mou els cabells, els núvols
juguen a fer formes.
No existeix cap racó per l’avorriment,
sobretot al mirar-ho amb ulls d’infant,
succeeixen tantes coses noves!
Els amics d’estiu, les passejades amb bici,
agafar pinyes dalt de l’arbre, jugar a la
xarranca, patinar, conversar a mitja tarda,
sentir com batega el cor quan s’apropa el
xicot que t’agrada, berenar amb la colla i
continuar jugant fins el vespre, caure mort
de son quan es fa de nit, així és la vida
d’Arenys de Mar, els estius tan estimats
de la meva infantesa.
No existeix cap racó per l’avorriment,
sobretot al mirar-ho amb ulls d’infant,
succeeixen tantes coses noves!
Els amics d’estiu, les passejades amb bici,
agafar pinyes dalt de l’arbre, jugar a la
xarranca, patinar, conversar a mitja tarda,
sentir com batega el cor quan s’apropa el
xicot que t’agrada, berenar amb la colla i
continuar jugant fins el vespre, caure mort
de son quan es fa de nit, així és la vida
d’Arenys de Mar, els estius tan estimats
de la meva infantesa.
Comparteix això:
Respon a Tony del Serrallo Cancel·la les respostes
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Pobles i ciutats per synera | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent
Soc marine i me he emocionat. qui es vusté, com es que escriu tan bé, tal i com son les coses, sense fisuras ni artificis.
Tony del serrallo