Caminem sobre l’estora de l’hivern, El so del vent s’esllavissa rere l’ombra del silenci. Arribem a la casa de pedra, el gemec de la fusta ens parla d’un temps antic. Encen’s el foc, el fred s’aixopluga en la pedra, i es fa càlida l’estança. Mentre va cremant la llenya, suren els records… s’esplaia la conversa..
A l’abric del desig,
creuem les mirades. I arriba el primer petó, mentre la llenya es va fent brasa.