Amb els cinc sentits

pensaments poètics

A L’hivern

Caminem sobre l’estora
de l’hivern,
El so del vent s’esllavissa
rere l’ombra del silenci. 
Arribem a la casa de pedra,
el gemec de la fusta
ens parla d’un temps antic.
Encen’s el foc,
el fred s’aixopluga en la pedra,

i es fa càlida l’estança.
Mentre va cremant la llenya,
suren els records…
s’esplaia la conversa..

A l’abric del desig,
creuem les mirades.
I arriba el primer petó,
mentre la llenya es va fent
brasa.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per synera | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent