Publicat el 30 de novembre de 2013
A L’hivern
Caminem sobre l’estora
de l’hivern,
El so del vent s’esllavissa
rere l’ombra del silenci.
Arribem a la casa de pedra,
el gemec de la fusta
ens parla d’un temps antic.
Encen’s el foc,
el fred s’aixopluga en la pedra,
i es fa càlida l’estança.
Mentre va cremant la llenya,
suren els records…
s’esplaia la conversa..
creuem les mirades.
I arriba el primer petó,
mentre la llenya es va fent
brasa.
de l’hivern,
El so del vent s’esllavissa
rere l’ombra del silenci.
Arribem a la casa de pedra,
el gemec de la fusta
ens parla d’un temps antic.
Encen’s el foc,
el fred s’aixopluga en la pedra,
i es fa càlida l’estança.
Mentre va cremant la llenya,
suren els records…
s’esplaia la conversa..
A l’abric del desig,
creuem les mirades.
I arriba el primer petó,
mentre la llenya es va fent
brasa.
Comparteix això:
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per synera | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent