Clandestins

Som clandestins
d’un temps efímer.
Ens estimem,
sota l’embruix d’una nit
de lluna plena.
La nostra pell
ha establert un vincle,
llisquen els llavis,
àvids de petons. 
Som clandestins
d’un amor prohibit,
d’un alè que desfà
el silenci,
quan m’abraces,
i et sento,
en un pàlpit estremidor.

Un indret

És possible
que a l’estimar
un indret
ell et busqui,
o siguis tu
qui sense adonar-te, 
el busqui a ell.
Es possible
que acabeu
trobant-vos.
Els camins
que havien estat
separats
per l’infortuni
del destí,
ara es creuen,
es miren,
i ja no saben
allunyar-se.

Veus del desert

A càmera lenta,
per entre solcs
de sorra fina,
per entre silencis
estremidors,
desplaço el cos,
per entre espais
atemporals,
despullo el temps,
i les hores copsen
els sentits.

Les veus del desert
dansen amb el vent,
com ulls de lluna
en l’horitzó,
com vels eteris
fregant el cos.
Escric versos
amb tinta roja
del desert.

Entre llibres i llençols


Entre llibres i llençols,

batega un desig,
de sinuosa llum
es vesteix la tarda,
de carícies noves
esculpint el cos,
d’aromes suaus
traspuant la pell.
Abraça’m de matinada,
quan encara perduri
el teu aroma
en el meu cos.
Desperta’m a besades,
mentre els dos veiem
sortir
el sol.
Entre llibres i llençols,
a l’esclat d’un desig,
tu i jo

Mirant al món


Observes la realitat
d’un món
que no et convenç.
Tanta fressa,
tantes paraules
que no diuen res…
Navegues en un mar
encrespat,
a voltes un vent espès
et tomba.
El perfil de l’inocència

no et veda el pas,
i en el camí agrest, 
t’alces  quan cal.
De nit albergues
en silencis reveladors,
on llargues ombres
visibles et
parlen
d’un nou món.

Inventes històries,
teixeixes somnis,
apiles cançons,
a la recerca
d’aquest nou món.

Algun dia

Algun dia tu i jo
ens trobarem,
serà màgic,
serà intens.
Algun dia tu i jo
perdrem la por,
pentinarem
un nou vent,
enfilarem
un nou món.
Algun dia tu i jo
ens trobarem,
alçarem les mans
sense rancors.
Algun dia tu i jo.

Quietud

És en la quietud
de la remor suau,
al recer d’un silenci
primitiu,
on senzilles fragàncies
desperten cos i pell,
on isolats ens alcem
per veure-hi clar.
És en la quietud
on ens entreguem,
on ens trobem,
ávids…
dins un mar de desig.
 

Desig

He sabut del teu desig
mentre et mirava,
reseguint el contorn
d’uns llavis temptadors.
Desfent els silencis
que tan bé guardes.
M’has parlat de les pors,
dels dies d’enyor…
del temps que tan fàcilment
se’ns escapa de les mans.
He sabut del teu desig,
mentre s’esllavissaven
dòcils, pels teus cabells,
els meus dits.

So i veu

Et sento en la distància,
no em cal presència,
no em cal paraula,
t’escolto a les nits
quan tots dormen,
i a fora brilla un estel.
M’embriago de so, de veu.
No em venç la son,
modulo el vers
al balanseig de la teva veu.
Et sento en la distància
sense saber-te,
no em cal presència,
no em cal paraula,
només so i veu.

Cau

Cau…dòcil,
vesteix cada racó
de tu,
banya la terra seca,
esllavissa’t

pels racons insòlits
d’un temps gris.
Sent la veu del plor,
el clam de la terra.
Cau…dòcil,
sobre un temps
àvid de tu.