Sense treva

Un a un…els anys,
corren sense treva.

Les illusions s’estavellen
dins el pou de la joventud
perduda.
Parlem d’abans…
Voldriem tornar-hi…
Recordem més que mai
els instants d’aquell viure
sense fi.
Idealismes sepultats
en el calaix de la memòria.
Ara més que mai,
amb la clara conciència
de la seva caducitat,
voldriem atrapar-lo de nou,
i adonar-nos que no ofereix
resistència;
malauradament no és així,
perque el temps,
corre sense treva.

La matinada

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *