Veus del desert

A càmera lenta,
per entre solcs
de sorra fina,
per entre silencis
estremidors,
desplaço el cos,
per entre espais
atemporals,
despullo el temps,
i les hores copsen
els sentits.

Les veus del desert
dansen amb el vent,
com ulls de lluna
en l’horitzó,
com vels eteris
fregant el cos.
Escric versos
amb tinta roja
del desert.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *