Dorm el mar

Dorm el mar,
la lluna amoixa
el balanceig de sal.
Camino sobre l’estora
d’un temps humit,
dins la pell de la solitud
que embalsama les nits
fredes.
Dorm el mar,
i en el recer de les onades
cerco la veu sòlida del blau.
Al bressol del somni,
suren rostres de lluna
àntiga, 
un aplec de simfonies
noves a l’esclat del mar.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *