Amb els cinc sentits

El silenci ocupa
tot l’espai,
només el tic tac 
d’un rellotge antic,
sona a la cambra.
A fora regalima aigua 
i es decanta la nit.

La font del somni 
prepara la funció,
una nit més, 
brollarà incertesa, 
brollarà dolor, 
glops de plaer 
circularan el cos.

Una nit més, davallarem 
per carrers insòlits, 
carregats de dubtes.
Una nit més, 
rostres desconeguts
caminaran molt a prop.

Una nit més,
sentirem les carícies
d’unes mans 
que escalfaran la pell,
o la fredor
d’un silenci estremidor.

Una nit més,
l’inesgotable font del somni
flúctuarà amb el cos…