Publicat el 26 de febrer de 2014
Caure
Era un temps de pell
fràgil,
traspuava en mi l’alè
d’una absència,
el desencís dels dies buits.
Em paralitzava en el llindar
d’un pensament fosc,
i el cor se’m disparava,
ofegant-me en el seu
batec.
Hagués pogut deixar-me
anar, saltar al buit,
caure en el parany
del pensament fosc.
De sobte un calfred
em va recòrrer el cos,
avisant-me del perill,
la suor freda va detindre
l’impuls.
I vaig saber
que no havia de caure.
fràgil,
traspuava en mi l’alè
d’una absència,
el desencís dels dies buits.
Em paralitzava en el llindar
d’un pensament fosc,
i el cor se’m disparava,
ofegant-me en el seu
batec.
Hagués pogut deixar-me
anar, saltar al buit,
caure en el parany
del pensament fosc.
De sobte un calfred
em va recòrrer el cos,
avisant-me del perill,
la suor freda va detindre
l’impuls.
I vaig saber
que no havia de caure.
Comparteix això:
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per synera | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent