Amb els cinc sentits

pensaments poètics

Mira’m

Ets el rostre del silenci
blau,

ets la melangia de la tarda,
i el serpenteig de 
l’ombra,
al recer del somni.
Ets el tacte de la pell,

el vertigen de la nit.
No diguis res i mira’m,
mira’m amb ulls de lluna,



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per synera | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent