Publicat el 16 de febrer de 2014
La teva veu
L’habitació s’omple
de veu, de so.
La teva veu,
sòlida i colpidora,
desfent el silenci,
esllavissant-se
sobre el temps.
Cremen els últims
troncs de l’hivern.
El fred s’ha arraulit
dins la cambra.
En aquestes hores,
m’embriaga l’alè càlid
d’una veu profunda,
pausada i acollidora.
Una veu forjada
en silencis i remors.
Una veu que creix
dins un mar revoltat,
i escampa tota
la seva essència.
de veu, de so.
La teva veu,
sòlida i colpidora,
desfent el silenci,
esllavissant-se
sobre el temps.
Cremen els últims
troncs de l’hivern.
El fred s’ha arraulit
dins la cambra.
En aquestes hores,
m’embriaga l’alè càlid
d’una veu profunda,
pausada i acollidora.
Una veu forjada
en silencis i remors.
Una veu que creix
dins un mar revoltat,
i escampa tota
la seva essència.
Comparteix això:
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per synera | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent