Sabies apreciar la seva essència,
la veu de l’emoció,
el xiuxiueig baixet, que a voltes
ressonava amb força.
T’endinsaves en una subtil
senzillesa per descriure sensacions.
Sabies que et calien estones
de solitud per saber-te.
Silencis per escoltar-te.
Intuíes nous camins…
sabies que perdre’t,
era una altre manera
de trobar-te novament amb tu,
més forta i valenta que mai,
i amb un ampli ventall d’emocions
al teu abast