De càlides pinzellades es va tenyint el cel, es fusiona el groc i el malva, un batec lent gronxa amb el vent, i es fa present un silenci estremidor. Observo la matinada dòcil i transparent, i tot es va tornant efímer i etèri, tan efímer com el temps. I el retorn del cel blau, mitiga el pinzell.