La carícia

Vull ser la carícia
que esperes,

el tacte del somni
ocult,

el bes de la lluna.
Vull ser el mot
que no goses dir,

la melodia
que desperta el so,

la llum que omple
els llavis.

Vull romandre
ben a prop

de la pell trèmula,
sentir el batec
del teu pit, 
el so de les hores
buides.

Vull ser la carícia
que abriga

els teus silencis,
i tempera
les meves nits.

 

2 pensaments a “La carícia

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *