Tardes rogenques

Sota un esclat de llum,
es fa rogenca la tarda.


El vent s’esllavissa 

per entre els árbres,
desfent el silenci.

He vist el cel pintant-se

amb els colors de la terra.

Taronges, ocres i vermells,

formen sinfoníes de colors,

el dibuix càlid de la tarda,

restaura sons oblidats.

El paisatge es reflexa
en el mirall de l’aigua…

i s’acoblen tots els sons…
al compàs de la tarda.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *