Amb els cinc sentits

pensaments poètics

Tardes rogenques

Sota un esclat de llum,
es fa rogenca la tarda.


El vent s’esllavissa 

per entre els árbres,
desfent el silenci.

He vist el cel pintant-se

amb els colors de la terra.

Taronges, ocres i vermells,

formen sinfoníes de colors,

el dibuix càlid de la tarda,

restaura sons oblidats.

El paisatge es reflexa
en el mirall de l’aigua…

i s’acoblen tots els sons…
al compàs de la tarda.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per synera | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent