Amb els cinc sentits

pensaments poètics

Serenor

Trepitjava la terra humida,
l’aroma del bosc omplia el buit,
començava a ploure…
vaig deixar que les primeres
gotes llisquessin damunt la pell,
com llàgrimes forasteres, 
que ben aviat vaig fer meves, 
i la solitud va deixar de sonar,
la melodia de l’aigua va despertar
en mi… serenor,
la quietud del bosc,
va equilibrar tots els sentits.
I vaig veure el camí com un tresor,
un indret on la llum, troba infinits
espais on brillar.
 



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per synera | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent