Publicat el 15 d'agost de 2013
Al pare
Avui fa uns quans anys vas nèixer,
pare, en un petit poble de la comarca
de la Segarra, i vas crèixer envoltat
de gent afable i senzilla, de molt jovenet
et vas traslladar a Manresa, per aprendre
l’ofici de pastisser, i allà on anaves,
deixaves l’empremta del teu tarannà jovial,
bondadós, amigable i generós.
Qui et conexia t’estimava pare.
Malauradament…
no recordo haver celebrat el teu aniversari,
als 47 anys ens vas deixar,
i el meu cor es va trencar…
bocins d’il.lusións irrecuperables.
Avui he pensat en tu…
he recordat les estones minces que vam passar junts,
les rialles compartides, les estades a Arenys, les endevinalles,
tot allò que alimentava el cor d’una nena de 10 anys,
una nena que encara ara, enyora al pare.
Felicitats pare.
Comparteix això:
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per synera | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent