Publicat el 27 de juliol de 2013
Capvespre d’estiu
El capvespre acull la imaginació,
m’embarga una sensació de vigilia.
La fibra de l’aire travessa la quietud
de la nit, i es perllonga el so.
És temps de conversar sota un cel
que no gosa enfosquir,
al reflex d’una lluna que és el deleit
de la nit, asseguts davant la sinuosa
corva d’una flama seduida pel vent.
I no cedim a la son,
l’incèns crema les hores,
l’espelma consumeix la imaginació,
i la nit embolcalla la conversa.
m’embarga una sensació de vigilia.
La fibra de l’aire travessa la quietud
de la nit, i es perllonga el so.
És temps de conversar sota un cel
que no gosa enfosquir,
al reflex d’una lluna que és el deleit
de la nit, asseguts davant la sinuosa
corva d’una flama seduida pel vent.
I no cedim a la son,
l’incèns crema les hores,
l’espelma consumeix la imaginació,
i la nit embolcalla la conversa.
Comparteix això:
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per synera | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent