Amb els cinc sentits

pensaments poètics

Publicat el 23 de maig de 2013

Sense mots

Amb el pas del temps
vaig saber escoltar
els teus silencis,
vaig aprendre a intuir
les teves mirades…  

No em calia el mot

per entendre’t,
tot el teu cos
era pura
expressió…

i jo em lliurava
a la tèbiesa

dels teus llavis callats,

un capvespre silenciós,

vora un mar espurnejant.   

       
     
        



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per synera | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent