Quan vam marxar,
va emmudir la veu,
i aquell mar silenciós
va retindre les estones
que havíem compartit.
I ara m’aboco al record,
a la placidesa d’una veu
que ve de lluny,
al bressol dels dies càlids,
al batec de les ones
dins el pit,i sento novament
la veu del mar d’Arenys…
i el reton de l’infantesa