presos d’una llum que tímidament es va encenen…. de la mà del temps que no s’esgota, de la paraula que corpren i emplena tot l’espai,
I em mirallo en uns ulls que bressolen silencis, uns ulls que em regalen el vers..
Comparteix això:
“..uns ulls que em regalen el vers..”
NO!
Però uns ulls que es deixen prendre, el vers, són uns ulls que el posen a disposició. Perquè no hi ha res en aquesta vida que pertanyi als ulls, ni tan sols l’iris de la mirada.
Regalar és un acte gratificador; un acte on impera sobretot l’amor al jo només! I aquest amor tan limitat és tancat al fons del cor, sempre.
el vers..”
NO!
Però uns ulls que es deixen prendre, el vers, són uns ulls que el posen a disposició. Perquè no hi ha res en aquesta vida que pertanyi als ulls, ni tan sols l’iris de la mirada.
Regalar és un acte gratificador; un acte on impera sobretot l’amor al jo només! I aquest amor tan limitat és tancat al fons del cor, sempre.
Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!