Flames

He recordat aquella nit d’hivern…
quan el fred ens arrupia el cos  
i copsava la pell…
caminàvem damunt l’estora
blanca d’un temps que havíem
fet nostre…
un polsim d’il.lusions enllaçava
les mans.
La cabana de fusta ens esperava,
vella i solitària…enmig d’una vall.
Vas encendre un foc, davant d’uns
ulls 
que s’abocaven al desig…
inmersos en somnis i carícies
noves…
fluctuant…com flames
enceses de plaer

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *