Amb els cinc sentits

pensaments poètics

L’encís del cel

S’esgota el temps…
amb apenes un suspir,
i tu restes molt a prop,
i em segueixes sorprenent
amb la més amplia gamma
de colors.
T’he vist quan el sol
t’enlluerna,
i tu li regales l’or
de la tarda,
expectant.
He resseguit el blau d’ensomni
i el malva encissador…
m’he deixat inspirar per un cel
rogenc mentre escrivia…

Cada dia que desperto,
m’ofereixes l’encís d’un cel
que mai s’esgota.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per synera | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent