S’allunya la tarda i el silenci destapa el teus ulls… he vist la seva silueta reflexant-se en el gris del cel.. jo voldria atançar-me a la seva llum… saber que em miren i em desitgen, i veure-hi el seu desig en els meus ulls.
Comparteix això:
El mar …, sembla aquí com un llençol d’aigua que volguès cobrir amb els seus plecs un llit de sorra, de sorra quieta i expectant.