He recordat aquella nena
que vaig ser…sensible, afable
i riallera, protagonista de la festa,
qualsevol cosa m’interessava més
que estudiar, els jocs amb les amigues,
les passejades per la Porxada, el ball, la musica…
les abraçades del pare al tornar d’escola,
les estones a la rebotiga…recordo com si fos ara
l’olor del sucre glas, la xocolata, les cremes…
la dolçor que es
barrejava amb aquella
necessitat que jo tenia de sentir més
a prop la presència dels pares,
ara ho he comprès tot…el negoci familiar
els absorbia les hores.Sovint recordo la presència dels avis,
els estius d’Arenys…
per a mi ells van ser una llum molt viva.He recordat aquella nena que vaig ser,alegre, carinyosa i assenyada…la nena del gest nostàlgic que habita en mi
Comparteix això: