Amb els cinc sentits

pensaments poètics

La nena que vaig ser

He recordat aquella nena
que vaig ser…
sensible, afable
i riallera, protagonista
de la festa,
qualsevol cosa m’interessava
més
que estudiar,
els jocs amb les amigues,
les passejades
per la Porxada, el ball, la musica…
les abraçades del pare al tornar d’escola,
les estones a la rebotiga…
recordo com si fos ara
l’olor del sucre glas,
la xocolata, les cremes…

la dolçor que es barrejava amb aquella
necessitat que jo
tenia de sentir més
a prop la presència
dels pares,
ara ho he comprès tot…
el negoci familiar
els absorbia les hores.

Sovint recordo la presència dels avis,
els estius d’Arenys…
per a mi ells van ser una llum molt viva.

He recordat aquella nena que vaig ser,
alegre, carinyosa i assenyada…
la nena del gest nostàlgic que habita en mi



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per synera | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent