Segurament, la inspiració és aixó mateix.
Publicat el 14 de gener de 2013
Quan escric
Al recer del temps,
enllaço els dits al bolígraf,
i escric…
enllaço els dits al bolígraf,
i escric…
Els ulls travessen la capa
superficial, amb el deleit
de trobar-hi l’essència,
el mot adient que plasmarà
la història, i viurà dins el vers.
S’esplaia el món cognitiu,
es desvetlla l’emoció…
i emergeix com un salt
d’aigua, l’escriptura.
Comparteix això:
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per synera | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent