L’aire allisa la sorra de la platja, els peus s’ensorren dins el tacte fi, tèbi de la tarda. La mar bressola cançons d’abans… melodies que despullen el temps i omplen de llàgrimes els ulls. Els meus llavis de sal et besen, és un bes de tendresa que convoca emocions i dolcifica la mirada. L’aire ha pentinat la sorra de la platja, i tu i jo, de la mà del silenci, caminem, sentint l’aigua als peus, descobrint noves melodies que reviuen dins la mar.