Publicat el 25 d'octubre de 2012
Rostres en la boira
Cau la llum,
la nit projecta l’ombra
del teu cos en façanes
velles,
travesses el carrer amb
pas lleuger, esquivant
la boira que et dificulta
la visió,
entremig de les clapes
grises, veus gent passar…
rostres que es presenten
diàriament, i que ja no
se’t fan estranys,
l’home de la cartera, el noi
de melena, la senyora del
cotxet, la nena que plora…
en algun moment inclús,
t’has arribat a imaginar
com seran les seves vides,
però això tan se val!
no compartiu res més que
alguns segons dins del
mateix espai,
i un fet tan simple com
aquest, et reconforta i et
fa sentir acompanyat.
la nit projecta l’ombra
del teu cos en façanes
velles,
travesses el carrer amb
pas lleuger, esquivant
la boira que et dificulta
la visió,
entremig de les clapes
grises, veus gent passar…
rostres que es presenten
diàriament, i que ja no
se’t fan estranys,
l’home de la cartera, el noi
de melena, la senyora del
cotxet, la nena que plora…
en algun moment inclús,
t’has arribat a imaginar
com seran les seves vides,
però això tan se val!
no compartiu res més que
alguns segons dins del
mateix espai,
i un fet tan simple com
aquest, et reconforta i et
fa sentir acompanyat.
Comparteix això:
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per synera | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent