Amb els cinc sentits

pensaments poètics

Cartes sense destí

Encara et penso pare,
i se’m fa present el buit
que
vaig sentir quan vas marxar.
He escrit cartes sense cap destí
pensant en tu, fulls on s’hi arrengleren
les emocions que
he anat experimentant
al llarg de tot el
temps d’absència. 
Paraules que parlen
de la teva
generositat i caliu humà,
cartes segellades amb llàgrimes de sal, 
impregnades d’aromes
que no hem viscut plegats, 
Encara et penso pare,
i se’m desfà el cor al saber tot allò
que m’he perdut de tu,

aquell fatídic 16 d’agost,
quan el destí inoportú se’t va endur,
qui sap on, qui sap perquè!

preguntes que sobrevenien
en la ment
d’infant.

Des que vas marxar
no he deixat
de pensar-te…

i tu revius en mi, en cada vers
que et dedico,
en cada suspir,
en cada alè, en cada vivença
dels meus dies…

Cartes sense destí on l’amor,
el dolor i l’absència 
van de la mà.

Cartes que potser mai llegiràs,
cartes per a
tu, pare



  1. … era el meu veí, el meu ídol de petita: el veia ballar, riure, viure plenament i em fascinava tanta energia, tanta alegria.
    Vas tenir per pare una gran persona!! per això em puc identificar amb els teus sentiments i em reconforta saber que els tens. Estic convençuda que només l’oblit fa que les persones morin .
    Una abraçada
    Carme Ricart
  2. … era el meu veí, el meu ídol de petita: el veia ballar, riure, viure plenament i em fascinava tanta energia, tanta alegria.
    Vas tenir per pare una gran persona!! per això em puc identificar amb els teus sentiments i em reconforta saber que els tens. Estic convençuda que només l’oblit fa que les persones morin .
    Una abraçada
    Carme Ricart

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de El Pare per synera | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent