Encara et penso pare,i se’m fa present el buit
que vaig sentir quan vas marxar.He escrit cartes sense cap destípensant en tu, fulls on s’hi arrengleren
les emocions que he anat experimentant
al llarg de tot el temps d’absència. Paraules que parlen
de la teva generositat i caliu humà,cartes segellades amb llàgrimes de sal,
impregnades d’aromes
que no hem viscut plegats, Encara et penso pare,i se’m desfà el cor al saber tot allò
que m’he perdut de tu,aquell fatídic 16 d’agost,quan el destí inoportú se’t va endur,
qui sap on, qui sap perquè!preguntes que sobrevenien
en la ment d’infant.Des que vas marxar
no he deixat de pensar-te…i tu revius en mi, en cada vers
que et dedico, en cada suspir,
en cada alè, en cada vivença
dels meus dies…Cartes sense destí on l’amor,
el dolor i l’absència van de la mà. Cartes que potser mai llegiràs,
cartes per a tu, pare
Comparteix això:
Vas tenir per pare una gran persona!! per això em puc identificar amb els teus sentiments i em reconforta saber que els tens. Estic convençuda que només l’oblit fa que les persones morin .
Una abraçada
Carme Ricart
Vas tenir per pare una gran persona!! per això em puc identificar amb els teus sentiments i em reconforta saber que els tens. Estic convençuda que només l’oblit fa que les persones morin .
Una abraçada
Carme Ricart