Publicat el 15 d'octubre de 2012
Camines
Camines…
sense mirar enrere,
sense mirar enrere,
les teves passes retenen
l’humitat de la nit,
la boira s’ajeu rere l’ombra
del teu cos, el desgast dels
anys, t’han fet un home
solitàri.
A les nits, deambules per
l’estació de tren, en busca
de velles històries que li
donin sentit als teus dies.
Camines…
sense mirar enrere,
la vida colpidora, t’ha pres
i t’ha donat, com a qualsevol
mortal d’aquesta terra…
i tu segueixes l’ombra de les
teves passes, amb l’esperança
de trobar, en la gèlida nit
d’hivern, les carícies d’unes
mans que acaronin els teus
dies de fred, i s’abracin a la
teva pell, àvida d’afecte.
Camines…
l’humitat de la nit,
la boira s’ajeu rere l’ombra
del teu cos, el desgast dels
anys, t’han fet un home
solitàri.
A les nits, deambules per
l’estació de tren, en busca
de velles històries que li
donin sentit als teus dies.
Camines…
sense mirar enrere,
la vida colpidora, t’ha pres
i t’ha donat, com a qualsevol
mortal d’aquesta terra…
i tu segueixes l’ombra de les
teves passes, amb l’esperança
de trobar, en la gèlida nit
d’hivern, les carícies d’unes
mans que acaronin els teus
dies de fred, i s’abracin a la
teva pell, àvida d’afecte.
Camines…
Comparteix això:
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per synera | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent