Amb els cinc sentits

pensaments poètics

Cel canviant


Estimo aquest cel tant canviant,

l’estimo quan dibuixa els clars i
obscurs camins que en ell hi habiten,
quan en la llunyania de l’horitzó
cenyeix el color, inclús l’estimo
quan amaga el seu rostre rera
un vel blanc i plora.
Aquest cel tant canviant,
que convoca la lluna i l’acull fins
que sorgeix la matinada.
Estimo aquest cel que ens parla
a través del seu color i ens mostra
tots els seus estats.
El cel que veiem quan ens llevem,
el mateix que ens bressola quan
dormim.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de La Terra per synera | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent