Aboquen els records,
pinzellades de colors càlids
ressegueixen el dibuix dels
meus dies, fisonomies del
passat travessen viaranys.
Ara és l’hora del retorn,
inhalo l’aire que ve de lluny,
de l’aroma dolç dels somnis
de joventut,
i em pessiga l’enyorança,
i sento com el buit s’emplena
de nous mots,
renglons escrits amb la tinta
dels meus dies