Dia mundial de l’aigua

Llisquen damunt del vidre,
gotes d’aigua com sagetes que envia
el vent.
Al rostre gris li acompanya la
fina pluja…
que va caient…

De llàgrimes s’inunda la pell, el dia
enfosqueix,
la boira no deixa veure
més enllà…
A fora fluctuen l’aigua amb el vent.
Sembla com si les hores vulguessin
pactar
una treva amb el temps.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *