Llàgrimes de gel


La grisor densa dels núvols enterboleix
el rostre blau,
rere el vidre entelat,
aboquen les primeres volves de neu,
s’asseuen sobre la pell nocturna de la nit, d’una en una, juguen a apilar-se.
La nit va modelant estalactites de gel, com llances de foc,
van creixent sota
la pell de la roca foradada.

En la serenor de la tarda, cauen i es fonen
en llàgrimes de gel, inundant d’aigua totes
les serralades.

 

 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *