Publicat el 18 de gener de 2012
Un xiuxiueig
Em xiuxiueiges molt
baixet… a cau d’orella,
baixet… a cau d’orella,
el calfred al cos…
travessa l’indret de
pedra, callant el desig.
A través de la petita
escletxa, la llum de la
Lluna m’ha sorprès,
mirant-te.
travessa l’indret de
pedra, callant el desig.
A través de la petita
escletxa, la llum de la
Lluna m’ha sorprès,
mirant-te.
La conversa acull
l’encontre, les flames
il.luminen els rostres.
l’encontre, les flames
il.luminen els rostres.
Alcem les copes,
li entreguem la llibertat
al desig.
al desig.
I sorgeix de la Lluna,
el somni arrecerat,
prenent-me de la mà,
el somni arrecerat,
prenent-me de la mà,
la música convida al ball,
els dits enllacen les mans.
La llum tènue ens observa,
i ens descobreix, besant-nos
Comparteix això:
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per synera | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent