Amb els cinc sentits

pensaments poètics

Sense límits


Tenies l’alè de la juventud a les
mans
i poca rebel.lia,
escoltaves la veu que
diu ser la de
l’experiència,
greu i contundent,
asseverant sense
preàmbuls,
que dels temes artístics
no se’n viu,
i tu, bonament t’ho vas
creure,
limitant així les teves possibilitats.

Mentrestant, les agülles del temps

inexorables, cenyien els teus dies,

escurçant el camí.

Ara, tens l’alè de la maduresa a les mans,

i voldries atansar els teus dies passats

al nou temps…
En la llunyania d’aquest nou temps,

m’ha semblat escoltar la propia veu,

dient-me que, a pesar de tot, el temps
no s’ha esgotat encara.
 



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per synera | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent