Pensament de tardor


Trepitges la terra seca…
guia les teves passes l’horitzó
rogenc, et desfàs en els seus colors…
taronges càlids i malves suaus
capturen els pensaments de tardor,
la brisa gronxa les fulles…
i sutilment van caient,
opaques, dissecades pel vent,
d’una en una s’apilen,
com velles estores d’efímers colors,
d’una en una,
una tarda de tardor